Reforma i ampliació d'un poliesportiu existent que fins el 1974 havia estat una pista descoberta dins un complex esportiu per la població. Les dimensions de l'edifici permetien obtenir un PAV-1 tot mantenint l'estructura de la coberta i les façanes existents.

La proposta fa neteja de les grades i l'escenari preexistents i redueix el volum construït per definir millor la volumetria de la pista. S'afegeix un lluernari a nord i es filtra la llum de sud per obtenir una il·luminació natural homogènia. S'afegeix un nou cos de vestidors i accés que complementa el sòcol de tot l'edifici mentre es queda a l'espera de l'execució de la segona fase que ha de rehabilitar l'edifici annex de serveis.

Els materials escollits, sempre amb tons clars, busquen la neutralitat cromàtica per facilitar la pràctica dels esports.

L'any 2017 es celebrà el 125è aniversari del nou cementiri. L'Ajuntament volia aprofitar-ho per endegar unes millores i ampliacions que passaven, entre d'altres aspectes, per uns nous serveis, supressió de barreres arquitectòniques o la dignificació de l'ossera històrica. Vam plantejar una operació de neteja dels petits volums afegits, per després efectuar unes ampliacions clares pels nous serveis als dos extrems del cos d'accés.

Interiorment es buidà tot per crear un espai diàfan polivalent, obrint dues obertures cap a l'interior del cementiri. Pel que fa als dos cossos sobresortints, en lloc de la cúpula existent en mal estat, plantejarem sengles piràmides, de construcció en sec, acabades amb zinc i rematades per una claraboia. Al final la sorpresa va ser descobrir que el projecte del 1890 ja contemplava les dues piràmides però de pedra, amb perfil graonat, pròpies dels cementiris de l'època, amb una simetria total. Una piràmide marca l'accés actual i l'altra la nova sala de meditació.

Emmagatzematge i pista lliure per a que puguin jugar els nens. Aquest era el programa sol·licitat per a aquesta segona residència ubicada a l'últim pis d'un plurifamiliar de dos habitatges.

La posició de l'escala comunitària defineix una retícula imaginària en planta de 3x3 que es compartimenta formant una T per tal de separar els espais compartits dels espais privats.

La geometria resultant neix de les premisses de mantenir un espai continu a la façana principal per gaudir de la visió panoràmica i fer que l'espai s'estiri fins a connectar amb les vistes cap al jardí posterior.

La materialitat escollida accentua les voluntats arquitectòniques: la lluminositat del blanc per als espais comuns, un moble de roure per aportar caliu als espais d'estar i un parell de tocs de color blau elèctric que es va donar a escollir als ocupants per impregnar-hi la seva identitat.

Reforma d'un pis noble al casc antic de Vila-seca i ampliació de l'habitatge a la parcel·la adjacent.

L'habitatge existent conserva els usos habituals disposant les zones públiques cap a la façana principal i les habitacions cap al pati interior. La zona de dia gira al voltant del nucli d'escales de l'edifici generant espais separats però totalment comunicats. La zona de nit es reordena i s'aboca cap al pati interior.

L'ampliació de nova planta inclou el garatge, espais d'emmagatzematge, un pavelló per rebre convidats i una petita piscina exterior.

El Centre de Lectura és una institució centenària dedicada a la divulgació i formació de la cultura en totes les seves facetes. L'edifici principal va ser el palau dels marquesos de Tamarit i una reforma posterior de l'arquitecte reusenc Simó i Bofarull el va convertir en l'edifici que coneixem ara i que inclou el teatre Bartrina.

Amb els anys l'entitat ha anat absorbint i incorporant els immobles adjacents fins gairebé completar tota l'illa. Aquest fet genera una certa amalgama d'espais amb paràmetres arquitectònics molt variats en els que ara cal afegir un nou cos que dialogui amb tots els altres.

L'encàrrec consistia en crear una nova cafeteria, aules de dansa, música i altres activitats al solar que s'havia generat entre la casa de les Escoles i la casa de Cultura.

El projecte absorbeix les alçades de l'edifici principal i aporta un nou nucli d'escales i un ascensor que doten de nous recorreguts accessibles i ordenats al conjunt d'edificis tot permeten una futura neteja d'altres elements de comunicació vertical poc ordenats.

La planta baixa es convertirà en un nou accés al vestíbul del teatre a través de la nova cafeteria que, al mateix temps revitalitzarà el carrer de la Puríssima Concepció.

Els tres nivells superiors acolliran les noves aules i sales polivalents sota una coberta inclinada de zinc i amb una nova façana que mira de dialogar amb els edificis residencials i el teixit circumdant.

L'encàrrec consistia en acabar una nau que s'havia abandonat en fase d'estructura per la crisi econòmica del 2008. Per una banda es necessitava espai d'emmagatzematge addicional a les instal·lacions ja disponibles d'una empresa del mateix polígon i, per l'altra, destinar un 15% de l'edifici al magatzem de les brigades municipals amb funcionaments completament independents.

La planta tenia una geometria rectangular a la que s'havia truncat una de les cantonades per tal d'alinear-se a la rotonda de cul-de-sac del polígon. Un segon condicionant important era la necessitat d'evitar els lluernaris en coberta degut als forts vents predominants a la zona. Així doncs es va respondre amb dos sistemes de tancaments de façana que diferenciaven la geometria regular de la truncada i un establiment de l'altre. Per les façanes ortogonals vam utilitzar un sistema pesat de panells de formigó amb perforacions genèriques dins una retícula ordenada buscant algunes visuals i portant llum natural fins a diferents profunditats. A la façana obliqua es va optar per una façana lleugera de xapa microperforada amb dues obertures específiques a l'ús intern.

A l'interior hi van quedar dos espais diàfans esperant un altell i totes les dependències previstes en segona fase.

Habitatge unifamiliar entre mitgeres en un solar de menys de 5 metres d'amplada i gairebé 19 de profunditat a primera línia del passeig marítim. El volum de l'edifici ve delimitat per l'aplicació dels gàlibs normatius, que implica una reculada de 5 metres a la façana que dona al carrer posterior per sobre de la planta primera.

El projecte proposa la creació d'unes plataformes recolzades sobre murs estructurals perpendiculars a les mitgeres generant els nuclis de serveis. Els quatre nivells es connecten amb tres dobles espais de diferents característiques i fusionant-los en un únic espai.

El programa s'ordena amb un criteri de privacitat ascendent. Es fa una aposta per separar la cuina-menjador i la sala d'estar en diferents nivells per poder disposar d'una terrassa relacionada amb la cuina i tenir unes vistes més elevades des de l'estar.

S'escull la ceràmica vista com a material predominant per la proximitat al mar. Tanmateix l'esveltesa de l'edifici obliga a canviar de material al nivell inferior per permetre un espai molt diàfan i assegurar l'estabilitat.

Es tractava de reformar un apartament dels anys setanta, sense massa atractiu però amb moltes possibilitats, al gaudir d'una terrassa d'uns 170 m2 davant del mar. Calia que els seus 43 m2 útils, semblessin duplicats després de la intervenció, tot i no permetre's cap ampliació. Es va redistribuir totalment, es varen eixamplar força les dues obertures i es va dividir l'espai en tres àmbits funcionals gràcies a unes fulles corredisses que en forma de T permetien independitzar àmbits, unir-los, obrir vistes diagonals o exposar la màxima longitud des de l'accés.

La gran terrassa exterior es va fer més útil i atractiva disposant-hi un enfustat flotant amb unes reserves generoses on plantar-hi espècies mediterrànies que oferissin colors diversos, aromes i que s'enfilessin per a tapar la mitgera nord. Una pèrgola lleugera adossada a façana permetrà gaudir dels àpats amb família sota una ombra graduable i un mirador elevat facilitarà la visió de la platja.

-